Figures de l´excés i polítiques del cos : riscs, prejudicis i repressió de la visibilitat dels 
plaers. Representacions de sexualitats extremes en l´art i la cultura del segle XX.

Paraules clau :figures de l´excés, sexualitats extremes, polítiques del cos, visibilitat dels plaers, 
sadisme públic i privat, art i BDSM, interdicció, transgressió, Eros y Thanatos, estudis culturals.
           
           La nostra tesi pretèn exposar la relació entre les polítiques del cos, utilitzades per 
part del Poder com a mitjà de construcció i coerció dels cossos, del sexe i del gènere, i, al 
contrari, com les creacions culturals a les que denominem Figures de l´Excés suponen una 
manifestació de plaers transgressors que posen en entredit la natura dels mecanismos d´abús 
del poder. Estes forces antagòniques s´excercixen sobre el camp de batalla que és el cos; 
doncs, en primer lloc, cal contextualitzar el cos en relació amb les polítiques que actuen sobre 
ell en les diferents èpoques del segle XX analitzades. El cos ocupa i habita un lloc en distins 
espais, no sols en el seu àmbit privat, o en allò simplement fisicipsíquic, sinó que també és 
subjecte i objecte en els espais socials, polítics, culturals, científics, mèdics, religiosos, etc. Este 
cos és una seu d´experimentació on actuen aquests àmbits i que i regulen tant les sensacions i 
experiències íntimes i individuals com les públiques i col·lectives, a través de lleis, normes, 
interdictes i etiquetes corporals d´interacció de l`individu amb la societat, dictades i instaurades 
per les Polítiques del Cos. Açò suposa la perdua o despossessió de la identitat privada; 
l`individu se sent observat, desitjat, sotmés, manipulat, rebutjat en i pel seu cos; pendent no 
dels seus desitjos sinó de lèscrutadora mirada dels altres que el defineixen, construeixen o 
destrueixen ideològica, social, cultural i sexualment.
           En segon lloc, analitzem als artistas, escriptors i pensadors que han qüestionat les 
construccions socioculturals referent al sexe, gènere, identitat, raça o idelogia determinades 
des de l´hegemonia del conservadurisme i fundamentalisme moral. Les seues creacions les 
hem definit com a Representacions de Sexualitats Extremes en l`Art. Són creacions culturals 
que aborden la problemàtica de la identitat, les experiències i els intercanvis de rols genèrics i 
la pluralitat dels plaers. Són un indici cru, nítid o trébol de les pràctiques sexuals més, 
clandestines, estigmatitzades o ignorades. Front a les polítiques repressores del cos sols cap la 
trasgessió, la reivindicació del cos, els seus desitjos i les seues pràctiques sexuals en l´àmbit 
no sols privat sinó també en públic. 
           Recordem com la frase emblemàtica de les feministas en maig del 68 va ser “Allò 
personal és polític “  des d´eixe punt d´eixida en tots els àmbits aliens i marginats del poder 
institucionalitzat, es van iniciar i cristalitzar els moviments de liberació sexual ( feminismes, gais 
i lesbianes, transexuals ) que van transformar ràdicalment la gestió privada i íntima dels 
cossos, i la visibilitat dels plaers divins en assumpte o problema públic.